PUBLICITAT

LA PUBLICITAT

Hi ha varies maneres de intentar vendre un producte, però hi ha esquemes bàsics a seguir a l'hora d'una creació publicitària:

• Briefing
• Disseny de la campanya (text, i part gràfica)
• Gravació de spot i fotografies
• Retocs finals
• Bombardejar els espectadors.

Analitzar els anuncis.

Els anuncis no estan creats de cara a tots els espectadors. Un anunci té un objectiu, anunciar un producte i aconseguir-ne la venta; els productes estan adreçats a un rang d'edats determinats, és per això que l'anunci és dirigeix només a aquelles persones que responguin a les característiques del producte.

Les empreses investiguen als consumidors: qui es consumidor, el que interessa i el que no, quines son les tendències, quins son els límits, les opinions... Per tant, podríem dir que els consumidors regalem les nostres dades i gustos als publicitaris.

Tot seguint parlant d'això, cal comentar que els publicistes, tots aquells que treballen amb l'estudi de la societat i el seu comportament, un dels primers pasos i eines indispensables és la creació de la Graella de Programació. Aquesta graella conté les dades dels espectadors als qui vol dirigir-se la campanya: home, dona, edats, programes que mira el públic, on col·locar els anunciïs (entre programes, internet, facebook, cartells, bus, tren...) Tot això per exemple Facebook ja ho té, és per això que guanya tants diners amb els anuncis.

Brefing: document que explica tot el que necessita el client, ens passen el encàrrec i es pensen idees que responguin el que és demana. 

Els creatius. depèn de la personalitat que es busca, és possible que aquests objectius i pensaments estiguin ocupats per una marca determinada. Màrqueting, estudiïs de opinió, de tendències, espot. Intenten donar-li un valor afegit a les coses, així poder-se diferenciar de la resta. La majoria de vegades això s’inventa. Els anuncis no descriuen característiques objectives del producte, i així es com ens sedueixen, enganyant-nos. Ja que d'això l’espectador no se’n adona.

L'espectador. depèn de cada marca, però generalment es fixen amb les emocions, la empatia, allò que fa que connectis amb la gent cap a la qual vol dirigir el teu producte. 

La publicitat utilitza moltíssims estereotips, per així amb pocs segons aconseguir plasmar el missatge. Així no és necessari crear un personatge, ja que l’espectador ja ho interpreta. Sempre s’han de suavitzar els defectes i potenciar al màxim la resta.

Ataquen les insatisfaccions dels compradors, buscant els punts dèbils. Per dir-ho d'alguna manera, el títol ésGuerra per conquerir cervells per dir-ho d’alguna manera.

PROCÉS DE CREACIÓ

Per tant tots aquells que treballen en el món de la publicitat treballen a partir de:

• Un problema o la creació d'un problema
• Recerca de la solució
• Demostració de la solució
• Desenllaç final, és a dir el resultat.

Gràcies a l'avenç tecnològics, s'utilitzen molts trucs de programes tant Sony Vegas, Photoshop...com ara els materials. Fer macos els productes a nivell fotogràfic amagant les parts menys atractives a traves de punts de vista, il·luminació... Els colors, les temperatures...

Així com  els adolescents no tenen mirada crítica, és a dir, també són enganyats.

És Podríem dir que la publicitat és una economia mental, crear necessitats d’allò que no necessites. 

ACTIVITATS

1.

- Què és el departament de comptes? 

El departament de comptes és un dels pilars de qualsevol agència de publicitat i sovint és un dels aspectes més importants que els anunciants tenen en compte a l'hora de seleccionar una agència.

- Què heu estudiat per treballar en un agència?

Hi ha moltes opcions: fotografia, màrqueting, empresa,audiovisual, disseny gràfic, comunicació, relacions públiques, publicitat...

- Com és el rodatge d'un espot? 

Es comença treballant la imatge i es fa un story board. Un cop tenen això, es dissenya un vídeo o un spot publicitari per tal de poder projectar la imatge. Quan ja està gravat passa a Post-Producció. Allà realitzen tots els retocs i perfeccions possibles i necessàries per aconseguir un resultat perfecte. 

- La publicitat és realment creativa? 

Des de màrqueting dirien que l'objectiu és atacar el client, opten per disparar l'espectador amb la repetició de l'anunci diàriament. I els creatius es decantarien per una resposta basada en la creativitat i l'originalitat de l'anunci.

- Es proven els espots abans de sortir a la tele? 

Si, es fan proves per veure les reaccions dels espectadors. 

- Com s'aconsegueix que un anunci sigui viral? 

Posant-lo per totes les xarxes possibles per que tothom els pugui veure.

- Com es posa el preu d'un producte?

Els preus del producte acostumen a venir marcats per la marca d'aquest; o bé es fa un estudi del mercat.

- Com escolliu en quins mitjans sortiran els anuncis? 

Es fa un estudi dels espectadors que interessen pel producte.

- Com és que hi ha anuncis que no s'entenen? 

Si no entenem algun anunci és perquè no està fet per nosaltres, està creat per arribar a un altre públic. 

- Quina diferència hi ha entre publicitat i propaganda? 

La publicitat juga amb la ment i la propaganda, simplement anuncia productes amb les seves ofertes.

- És el mateix fer un espot que una campanya de conscienciació? 

Una campanya de conscienciació té com a objectiu aconseguir que l'espectador pensi i reflexioni sobre una situació, un spot és un anunci amb uns objectius totalment econòmics, és a dir, la venta d'un producte d'una marca determinada.

- Com és que m'agraden els anuncis de cotxes si encara no tinc 18 anys? 

Perquè la feina principal dels publicistes és crear necessitats als espectadors.

- Com s'ho feien per què productes nocius semblessin bons? 

  A través de programes informàtics.

- Com afecta la publicitat en un informatiu?

La publicitat paga una quantitat de diners a l'informatiu cada vegada que aquest el mostra en mig del programa.

- La publicitat emocional menteix quan ens ven un món ideal? 

La publicitat és una economia mental, crea necessitats, problemes per que sentis la necessitat d'aconseguir el producte que s'anuncia.

- Ens pots dir un exemple de com la publicitat crea problemes que no tenim?

Un exemple d'aquesta manipulació que rebem constantment podria ser: Et diuen que tens el cabell malament quan en realitat el tens bé, i fent això t'obliguen a comprar el seu producte per el cabell.

2.
- Primer exercici. Estem bombardejats de publicitat. Comproveu-ho, agafeu paper i llapis i aneu anotant els llocs on trobeu publicitat durant tot un dia.
En tot un dia he arribat a trobar publicitat als jocs del mòbil, al facebook, al youtube, a la parada de bus, al bus mateix, a les faroles, a l'aparador de moltes tendes i a molts llocs més, puc dir que a casi tot arreu per on he passat i havia anuncis.

- Hi ha productes que són perillosos per a la salut com el tabac o l'alcohol. Sabríeu dir si els anuncis d'aquests productes ho fan amb arguments racionals o amb emocions?
No utilitzen arguments racionals, simplement juguen amb les emocions; només t'ensenyen una imatge d'un pulmó malmès i escriure amb lletres ben grans FUMAR MATA però no t'expliquen el perquè. 

- Busqueu un anunci que creieu que no diu tota la veritat o que directament enganya els espectadors i comenteu perquè creieu que menteix..
La publicitat que fan sobre les cremes reductores de grassa. En el anunci ens diuen que ficant-hi aquesta crema set anirà la grassa en tals sols X dies, i això és mentida, potser una mica si que la reduirem però no podem esperar que en tan sols 14 dies, com aquest anunci, sens en vagi la grassa només ficant-nos aquesta crema, sense ajuda de l'esport o de cap mena de dieta.  

- Opina. Hi ha publicistes que diuen que la publicitat no ens afecta gaire. Què en penseu? Feu una redacció explicant com creus que afecta la publicitat i posa'n algun exemple: alguna cosa que hagueu comprat pels anuncis, o que els vostres pares s'hagin deixat enredar per la publicitat.

Ens afecta molt, però de manera inconscient. A l'hora de comprar un producte quan el veiem, el nostre cervell s'enrecorda de la imatge de l'anunci ja sigui per la música que tenia, els colors, o l'originalitat d'aquest. Però el fet de que comprem allò que potser no anàvem a buscar, no es simplement per la publicitat; també afecta molt la part de marqueting. Un exemple clar i ràpid d'explicar són els supermercats. Les estanteries estan ordenades d'una forma concreta i estudiada per a que el comprador compri més; és per això que sovint les estanteries tornen a estar canviades, és una manera de que el comprador hagi de buscar el producte, per tant es veu obligat a passejar-se per la resta de passadissos i veu altres productes. Així és com moltes vegades sortim del supermercat amb més coses de les que anàvem a comprar.

3.

- Els anuncis institucionals, en lloc de vendre un producte, busquen conscienciar la població sobre algun tema sensible com els accidents de trànsit, el consum de drogues, la necessitat de reciclar, etc. Per a la prevenció dels accidents de trànsit, al llarg del temps s’han utilitzat diferents estratègies buscant la màxima efectivitat, és a dir, la reducció dels morts i ferits a la carretera. Aquí en tens alguns exemples, mira’ls i respon les tres qüestions:
http://www.youtube.com/watch?v=scuWEKV7AGo
http://www.youtube.com/watch?v=vL4xVAk1cH0
http://www.dailymotion.com/video/x2sb4v_campana-dgt-velocidad_shortfilms
http://www.youtube.com/watch?v=2YqUdd8XZtQ
http://www.youtube.com/watch?v=73239X3WIa0

a) En dues o tres paraules, com definiries l’estratègia de cada anunci, és a dir, la manera com intenta convèncer l’espectador?
El primer anunci va dirigit a nens, i els altres van dirigits a tots aquells que ja tenen el carnet de conduir.

b) Hi ha qui diu que alguns anuncis (com el darrer) són inadequats perquè són massa violents, sensacionalistes, etc. Però hi ha qui diu que qualsevol cosa és adequada si serveix per reduir els accidents. I a tu, què et sembla? Creus que hi hauria d’haver un límit i, en aquest cas, quin hauria de ser?

Jo crec que si que hi hauria d'haver un límit. Però en realitat són els anuncis més violents els que més ens impacten.  Diria que és cert que és massa violent però només en cas d'un públic petit; que des del meu punt de vista, no l'ha de veure, ja que seria massa impactant.

c) Deixant de banda si són adequats o no, quin creus que és l’anunci més efectiu per a reduir els accidents (no el que a tu t’agradi més)?
Com ja he dit, en cas d'un públic petit el primer de tots, que és d'animació. En cas d'un públic adult, el més impactant de tots, l'últim. De tots maneres, el primer anunci de tots, funciona amb tots els públics, gràcies a la música que s'utilitza. Per tant, potser si que seria el millor de tots.

4.
- Com creus que hauria de ser un anunci perquè fos realment efectiu amb la gent de la teva edat? Quina estratègia hauria d’utilitzar? 

Crec que hauria de ser jugant amb els sentiments, i amb les persones en sí, sense tecnologies, un anunci simple jo crec que és el millor.

FITXA ANÀLISI DE PUBLICITAT

Producte: Tenda de roba

Marca: Desigual.

Descripció de l’anunci:

Una dona que esta ballant i ficant-se panxa com si estigués embarassada davant del mirall, es treu la panxa i comença a punxar condons, li agrada com li queda la panxa i la idea de quedar-se embarassada. 

Lloc on ha estat publicat: A la televisió.

Data: Campanya del 2014

Quantes persones apareixen en ell? Són homes o dónes? Apareix una dona
A qui va dirigit l’anunci?  A qui penses que s’hauría de dirigir? Està clar que l’anunci va dirigit i s’ha de dirigir únicament a les dones.

Quins valors s’afegeixen al producte per a que sigui més desitjable? 

s'afageix el valor de la dona embarassada, juga amb la motivació que té la dona al voler quedar-se embarassada.

Penses que són valors positius? Tenen alguna cosa a veure amb el producte? Són valors positius ja que no està creant cap informació enganyosa. Però no crec que tingui res a veure amb el producte ja que no està anunciant roba de pre-mamá. 

Conclusions

A mi m'agrada aquest anunci perque és alegre però el fet de que jugui amb la dona que es vol quedar embarassada no m'acaba d'agradar, el que fa és que a la dona que es vol quedar embarassada li cridi l'atenció aquest anunci i per tant, la tenda.