CINEMA

EXPRESSIONISME ALEMANY

És una corrent artística que va aparèixer en els últims anys del segle XIX i els primers del XX com una reacció davant els models que havien prevalgut a Europa des del renaixement, particularment en les anquilosades acadèmies de Belles Arts.

Escenografia: Com les pel·lícules es filmaven íntegrament en estudis, s'utilitzaven decorats pintats per ambientar-les.

Il·luminació: Els decorats s'il·luminen a la base, per accentuar el relleu deformat i transformat mitjançant una reunió de línies. Es disposa de gran projectors sobre els costats dels decorats, per eliminar-los en forma obliqua i aclarir violentament l'arquitectura o produir, amb ajuda de les superfícies sortints, aquests estridents acords de llums i ombres.

Personatges: Hi ha una influència directa de la literatura romàntica cap als personatges, on es caracteritzen per la seva ambigüitat i desdoblament. En totes les pel·lícules es troba la temàtica de l'amor; com aquest transforma els individus i els causa sofriment, d'aquesta manera les pel·lícules mai tenen final feliç. Els seus personatges són lúgubres, ocupen un lloc central en les pel·lícules alhora que aquells aparentment sinistres es revelen com bastant inofensius o viceversa.

Interpretació: Els personatges tenen moviments abruptes i durs, trencats a meitat de camí, que componen un tret habitual. Es produeix una deformació dels gestos per mitjà de moviments intensos que superen la realitat.

PEL·LÍCULES EXPRESSIONISME ALEMANY

Nosferatu

Aquesta pel·lícula és de l’any 1838.

A la ciutat de Wisborg viuen en Hutter i la seva dona Ellen. Un dia el fosc agent immobiliari Knock decideix enviar a Hutter a Transilvania per tancar un negoci amb el comte Orlok. Es tracta de la venda de finca en Wisborg que limita amb la casa de Hutter.

Durant el llarg camí, Hutter pernocta d'una posada, on mira un vell tractat sobre vampirs que troba a la seva habitació. Un cop al castell, és rebut pel sinistre comte, que s'excita quan el jove es talla un dit. L'endemà, Hutter es desperta amb dues petites marques al coll, que interpreta com picades de mosquit. Un cop signat el contracte, descobreix que el comte és, en realitat, un vampir. A veure partir cap a la seva nova llar, Hutter pateix per l’Ellen.

El jove molt debilitat per les mossegades del vampir, és internat en un hospital.

Al mateix temps, l’Ellen contreu una misteriosa malaltia i també Knock, sota influència del comte embogeix. El veler Empusa part del port de Barna. Hi viatja el comte, acompanyat de diversos taüts plens de terra i rates. Durant la travessia es declara la pesta a bord i un darrere l'altre van morint tots els membres de la tripulació, sent el comte l'únic que a dalt al port de Wisborg.  

Emparat per la foscor de la nit, desembarca i es dirigeix ​​a la seva nova mansió.

Poc després, arriba Hutter ja restablert. La pesta fa estralls a la ciutat. L’Ellen llegeix que només el sacrifici d'una dona sense pecat, que faci oblidar el vampir el primer cant del gall, pot lliurar-del seu flagell. La jove no veu altra sortida: obre la finestra de la seva cambra i propicia l'arribada del vampir, que cau fulminat amb els primers raigs del sol.

Metropolis:

Metropolis és una adaptació d’una novel·la de Thea Von Harbou, l’esposa de Fritz Lang, que combina la sorpresa de Lang quan veu per primera vegada els enormes edificis de Nova York amb una visió del futur que s’aproxima a la de H.G. Wells.

La història es desenvolupa en l’any 2000, quan la rica classe dominant viu en enormes gratacels de luxe mentre que els obrers esclavitzats treballen sota terra de forma inhumana.

Freder s’endinsa d’incògnit en aquest món amagat i es queda impressionat per la vida dels esclaus, i immediatament comença una campanya de reformes humanitàries. Rottwang, el líder industrial, no vol permetre que això passi, així que planeja enfrontar els esclaus contra els seus reformadors.